Normalment recomanava a la gent que es mires el programa dels partits abans de decidir a qui votar. Una recomanació del tot inútil. Solen ser uns texts on no es precisa gaire, i que moltes vegades acaben en paper mullat. A mes els partits saben que els programes els hi poden treure o donar pocs vots, pel que dediquen els seus esforços a altres mitjans.
Aquí deixo alguns exemples, extrets dels programes dels partits, dins de l’àrea d’economia o empresa. No indico el partit, però estan quasi tots representats, a alguns ni els preocupa.
Potenciarem un sector financer català compromès amb les famílies, les empreses i els emprenedors. Consolidarem i reforçarem les caixes d’estalvis catalanes per garantir-ne la seva viabilitat i la funció social i territorial de les caixes, i alhora assegurar que una menor competència en alguns territoris no anirà ni contra les empreses ni les famílies. Així mateix, vetllarem perquè el procés de fusions es faci de manera ordenada i amb el menor impacte pels impositors i treballadors…
Suport permanet i eliminació de través.
Des de la Generalitat recolzarem els valors de les empreses, el foment de l’esperit emprenedor i la creació de noves empreses…Cal que la societat tingui una consciencia positiva vers l’empresa.
…caldrà una reforma estructural important i intensa dels criteris de gestió de la despresa pública per tal de retornar a l’equilibri pressupostari a mig termini
Impulsar una política industrial activa i de canvi cap a nous sectors productius vinculats als requeriments de la sostenibilitat, com un dels motors del futur econòmic de Catalunya; orientada cap a la producció de béns i serveis de més valor afegit, competitiva per qualitat i innovació i no pas per baixos costos laborals. Una producció més ajustada als requeriments ecològics i la innovació tecnològica. Una producció orientada a reduir la petjada de carboni i la petjada ambiental.
Promourem un entorn favorable per a la competitivitat de les empreses. Disposar d’un marc legal i fiscal propici per a l’activitat emprenedora, amb el mínim de regulació i de traves necessàries, crear infraestructures i eines de suport, desenvolupar instruments de finançament adequats als emprenedors i crear una bona base cultural i formativa per a la generació de nous emprenedors. Acabarem amb l’intervencionisme de la Generalitat en l’economia i implicarem més la societat civil amb un nou model de relació públicoprivat
Para XXX disminuir el desempleo y mejorar la calidad de vida de los catalanes exige una Administración y una sociedad comprometidas con la calidad y la excelencia que fomenten la creación e instalación de empresas en Cataluña. Deben eliminarse las barreras que obstaculizan el desarrollo del potencial económico y de generación de riqueza y prosperidad de la sociedad catalana.
A veure si algú s’atreveix a relacionar cadascun dels texts amb el partit al que pertany.
No es que tots els programes siguin iguals, això no es així. Tots son diferents i donen una visió del seu partit, n’hi ha que parlen de economia per que els hi interessa, i d’altres per que s’ha de fer per nassos. Ciutadans començà el seu apartat d’economia donant gran part de la culpa de la situació catalana al bilingüisme.
Un partit es una cosa molt simple (vist des de fora), té una ideologia, i la mantenen quasi invariable eleccions rere eleccions, i sembla que cada cop estan oblidant mes les propostes. ¿Que podem fer per saber de que van els partits? Mirar els seus vídeos de campanya, i això farem, però no avui.
La feina seriosa en política no sé qui la fa, però sembla clar que si es fa no es durant les eleccions, estan massa enfeinats intentant guanyar, o no perdre, o en tenir mes vots.
Sembla que ja fa molt que els partits s’han adonat d’una cosa, el seu resultat no depèn d’ells depèn molt més dels seus contrincants. La única possibilitat que tenen els partits en la oposició de guanyar es que el partit que governa ho hagi fet malament, i això succeeix sempre, o quasi sempre.
Mentrestant deixo un link a un recull que relaciona la magnifica pel·lícula vida de Bryan, amb molts dels partits.
http://totestainventat.blogspot.com/2010/11/campanya-o-always-look-on-bright-side.html
Mmmm es pot extreure més o menys a qui pertany cada fragment pel context, però alguns son més difícils, normalment entre partits similars o amb poca incidència a l'economia, tot i així, hi ha detalls que canten (sostenibilitat, intervencionisme, l'idioma…)
Parlant de programes, he vist avui un partit que fa una curiosa reflexió sobre els programes. Alternativa de Govern, de Monserrat Nebrera. http://www.alternativadegovern.cat/cat/
Encara que això de l'educació de les quatre M… sona massa de lletres, només hi ha com a ciència, les matemàtiques. I massa pillat.
Molt interessant. Lo de les 4 M tampoc m0aca de convencer. Però té molta rao en tot el que diu. sobretot en que per promoure la llibertat individual s'ha de millorar la formació.
Sembla que inclus planteja escoles per pares. En la ESB Escola Suissa de Barcelona, existeix aquest concepte. Tot i que la formació que es dona es de cara a tractar els fills.
Crec que va ser un economista anomenat Amartya Sen (Nobel) que va dir que la llibertat no es sols tenir-la, també es saber que la tens i tenir la oportunitat i eines per poder-la exercir. Una de les eines principals es la educació.
La veritat es que m'ha agradat força mes la reflexió que la seva proposta, que com totes té coses que agraden i coses que no. Depenent de qui les llegeixi.
No veig clar lo de reforçar el paper de la Mare en la familia. Si volem avançar cap a la igualtat de sexe el que s'ha de fer es reforçar el del pare.
Reduir despeses de la forma que diuen es posible, pero no del tot. Els partits tindran finançament, ja sigui public o privat, tindran el mateix, i si tot es privat les posibilitat de pressió dels lobbys es mes forta.
No Coneixia el partit de la Montserrat Nebrera. Gracies!