Ara toca treballar. Ha guanyat clarament CiU, els altres partits tenen poca possibilitat de incidir en la política econòmica.
Pel que, ara toca veure quin equip econòmic formen, quines línies de treball agafen, i quines mesures voldran prendre per sortir de la crisis. Els altres temes mes identitaris, continuaran sent la discussió de sempre. Tot i que força més animada, o més radicalitzada. Sobretot en un grup mixt format per Ciutadans i Solidaritat per la Independència.
La política de CiU en matèria econòmica, pot ser una sorpresa. Es veritat que estem enfront d’un partit que sempre s’ha considerat de dretes, seguint uns polítiques força liberals. Però també ens han donat alguna noticia amb sorpresa. Ja veurem si acaben decidint per millorar el consum, o per reduir la despesa, o si aconsegueixen realitzar les dues coses. Parteixo de la idea de que es totalment possible reduir despeses, augmentar consum, i no reduir prestacions socials.
En aquests enllaços trobem el que tenim fins ara:
CiU indica que la prioritat han de ser les infraestructures productives, i la exportació. Tal com ens deia un lector, tothom esta d’acord en fer infraestructures productives. El problema es saber quines són aquestes infraestructures. Esperem que CiU no estigui parlant de carreteres i aeroports, no són gaire productius, mes aviat al contrari.
Finalment hi ha hagut un 60% de participació, una molt bona noticia, molt allunyat del que es deia a les enquestes. La gent busca solucions, i sembla que aquesta vegada l’han vista en un, crec que necessari, canvi de govern.
Els meus amics de Escons en Blanc han aconseguit 18.000 vots, just darrere de Reagrupament de Carretero. Molt lluny de poder entrar al parlament, però gens malament per un pressupost de 1.200€.
Aquí podem veure el resultat de totes les forces.
http://resultados.elpais.com/elecciones/2010/catalanas/09/index.html
Realment, no se que sentir, no se si estar contenta o mantenirme en un estat de incredulitat.
El meu optimisme inat em diu que potser aquest cop canvien les coses i realment canviem per millorar.
Pero em fa por ilusionarme com sempre i acabantme decepcionant, tambe com sempre.
Sincerament, crec que no tenim per que il·lusionar-nos, fins que no ens demostrin el contrari. Tampoc tenim per que dubtar.
Recomano una "optimista indiferència".
En una situació on CiU té la primera i la darrera paraula i pot treure els vots suficients de qualsevol de les forces históriques, el més que ens queda es pregar per que les decisions es deixin en mans dels técnics, perqué no hi ha ningú que pugui interferir en decisions polítiques ara per moderar-les o ampliar-les.
No es que tingui gaire convenciment, sembla que venen amb ganes de manar després de tant de temps, com per deixar la decisió a altri. Peró bé, tampoc hi ha tanta capacitat de maniobra, i no crec que Zapatero vingui a trucar a la seva porta.